desproposicions

dijous, de febrer 02, 2006

per desproposicio la del arbitre

molt molt molt fort.

l'odi que ha sortit avui del meu cos en forma d'insults i records a la familia de l'arbitre ha estat massa.
Amb tota la meva experiència al camp nou. uns 20 anys, no recordo una actuació tant penosa per part d'un jutge.


Aquesta és la imatge. Molt bèstia.
El gauxu fa una càrrega sancionada amb falta,d'acord, i un arbitre una mica rigorós treuria la terjeta groga. weeeeeeno, vaaaaaale. Pero esque el mamó (toma) aquest ha tret la vermella, i sense pensar-s'ho tu!
A part d'això, tot el sarau que s'ha liat després tampoc l'havia vist mai. El millor jugador del món plorant, i negant-se a abandonar el camp, com un nen de 10 anys fent pataletes.
Tot plegat escandalós.



La reflexió d'avui és la següent.
Amb tants calers que hi ha al món del futbol, com es poden permetre el luxe de traïr la il·lusió de tants aficionats deixant treballar un inútil com el d'aquesta nit?
Em pregunto inquiet.

1 Comentaris:

Anonymous Anònim va dir...

Indignacio jo o vaig viure al camp i ara entenc la violencia que mou el futbol pq jo mateix vaig pensar en salta al camp i apunyalar al arbitre com agu pot fer tant malament la seva feina.

dj. de febr. 02, 03:08:00 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Inici

a que sóc guai?