que s'acabi!

T'escric llençat al llit, tot cansat, amb aquest dolor d'esquena tant persistent. Tot pensant en els examens que falten per fer, i les poques ganes que hi ha de fer-los. Una de les primeres vegades a la vida que no em preocupen massa els exàmens, doncs si.
Es tracta d'una mescla entre seguretat i inseguretat. Extrany, no?
Inseguretat, pel fet que mai saps del cert, si fas bé no preocupan-te pels examens i tirarte al llit a buscar alguna font d'inspiració amb l'objectiu q passi el temps com més rapid possible.
I la seguretat de que per molt malament que s'acabi el curs, no serà cap sorpresa.La seguretat de saber que en quan acabi, tot canviarà. I la seguretat de saber que no m'arrepentiré, doncs aquest sentiment és el que més odio.
La platja i el sol criden massa fort, i son la millor teràpia per un gran embolic.