Dia rere dia.

Cada dia igual, cada dia el mateix.

No hi ha cosa que anul·li més que una rutina. Quin millor exemple que el mateix caminet que fem cada dia per "anar a" i "venir de". Aquells deu, vint, trenta minuts que no deixen cap petjada a la nostra memòria perquè com a molt, estaran farcits amb un cançó que estiguem escoltant, amb algú amb qui ens creuem, o fins i tot, amb aquell que ens envia un senyal (telepàtic?¿) per a que hi pensem.

Segut n'estic de que hi ha algun dia en el que trepitjem justament on ho varem fer el dia anterior. I es que crec en una rutina del subconscient que fa que ho fem involuntariament a mode de: "ves per aqui, que sempre ho fas i mai passa res".

Em proposo quelcom per tal de fer que aquests moments de transport agafin certa trascendència, perque cada moment del dia val la pena,i se n'ha de disfrutar. Que tal com anem amunt i avall, atrafegats, deu, vint, 30 minuts, son tota una joia.

Accepto propostes, i qualsevol cosa que em vingui a la ment, aqui pensa deixarla.

Salut, i poc aburriment per a tothom!