Això del futbol és tot un món (dedicat a en Rafa)

"bocata", bufandeta, carnets i au, posa la ràdio que nem al camp. Primers vint
minuts: El barça domina a plaer, creant ocasions, i fent espectacle. Últims
vint minuts: Apareix en "Rafa", el gran amic incansable que corre i pren decisions
desde fóra el camp, concretament desde la banda. Sense personatges com aquestm,
el futbol no seria el que és, per tant, t'estic profundament agraït. I ara m'explico.
El tio veia que el partit estava empatat, els jugadors havien pactat l'empat
i no li agradava. Doncs res tú, de cop i volta, aixeca la bandereta, l'àrbitre
principal (vaya un tb) va cap a ell tot pensant: - a veure la que em lia l'home
aquest, a veure a qui hauré d'expular ara...- I si si! En rafa li diu: falta
i expulsión del 3 (creo) AGRESIÓN. Això ha fet que el gauchu es piqúes rollo:
aquí el prota sóc jo, i d'una falta complicadeta, ha convertit el xutar un pilota,
en algo artístic, meravellós, IMPECABLE, golàs. Gràcies Rafa, i sobretot gràcies
Gauuuuuchu.