la retornada

Doncs ja hi som un altre cop. Altra vegada a la ¿rutina? de barcelona, a estar entre cuatre parets, a no tenir terrassa, a no sortir cada vespre, al "Agafa el telèfon!", a les trucades tipus: "Hola, soy el de los congelados, necesitas algo?", al "quedem per fer un cafè", als semàfors, al nostre estimat METRO i a la no tan RENFE, al no poder anar tot el dia en banyador, al asfalt.
Que et despertin cada dia durant dos mesos els pardals és infinitament millor a que ho faci un aparell electrònic. Si us hi fixeu, aquest aparell, no para de sonar en tot el dia, amb bones i males notícies.

Amics, que a més a més s'ha treballat, i dur, però a la platja. Si, després de les catifes, ha arribat el molt ben batejat "xirinHilton". Però tornem a les comparacions, treballant a ran (a ran¿?) de mar, costa brava, aquell airet tan maco de mitja tarda, servint a gent tranquila (tranquila¿?) que està de vacances i que per defendre's de tu no tenen res més que un "traje de bany" florit (de flors, i demés), treballant a l'aire lliure! Creieu-me (sé que ho fareu) que no té preu.

Ara sóc a casa, a l'habitació, i se m'ha acabat el tabac. Les parets em cauen a sobre i no tinc gens de son.

Ànims a tots, que ve fort. Ara mateix prometo que no se m'acabaran, i que en tindré per tothom.
Bonanit