ADÉU HRISTO

Si, si, heu llegit bé. En Hristo acaba de marxar.

El meu pare ha decidit unilateralment com sempre que decideix, que s'ha equivocat amb el gos, i que el torna, així de simple, com si es tractés d'una simple joguina, i deixant de banda l'estima que tant ma mare com jo hem agafat a aquesta criatura.

No és tant difícil entendre els atacs de nervis de "l'Encarna", doncs el gos és una criatura petita que no para en tot el dia. Ara fa caca, ara pipi, ara et mossega els peus, ara es queda quiet observante... això si, no et treu un ulls d sobre. En aquests "atacs" diu coses que ni pensa, ni creu, com tothom, no? A l'altre li agrade el victimisme més que a un tonto un llapis, i a mi de sorpresa em ve al migdia a buscar el gos.

Doncs ha decidit que no pot ser, que es va equivocar, que el torna, i punt.
Alguns de vosaltres m'heu vist o sentit entre ahir i avui i haureu comprovat que el meu estat d'ànim és força lamentable. És tot un conglomerat de coses, però que se m'emportin l'alegria de la casa de les dues últimes setmanes ha pogut amb mí, sincerament. Les llàgrimes han tornat a fer acte de presència, i no ho feien desde suposo que sabeu quan. Mentre escric, segueixo deixant-ne anar alguna que altre i es que no hi ha per menys.

El conglomerat avui s'ha fet més espès i ha pogut amb mi. Ja tindrem xerrades vàries.

Salut