atacs

atacs que ens controlen...

atacs bèl·lics, de sentiments, físics, químics, morals...

atacs d'eufòria, de tristor, de grandesa, melancolia...
atacs per babord, estribord, indirecte, atac, assac!
atacs d'inseguretat, atacs de tossuderia, de gelosia, grandesa!, atacs de generositat, avui pago jo...

atacs de son, d'insomni, d'estress, de vagància, fem el gos, ens quedem al llit una estona més?
atacs de timidesa, d'ego. jo si! jo? no...jo no. Què et passa? RES.

-Pam!
-Qui ets?

Disparà i preguntà.

Cal estudiar.

divendres nit

Un sentiment s'apodera de mi una vegada a la setmana, el dubte del dia ofèn al friday night fever.

Agafar el mòbil, buscar plans, gent, vaja, relacions socials.
Si, la gent canvia totalment el cap de setmana. Durant la setmana som tots presos dels deures: uni, feina, metro, bus, al cap hi ha la fi,horaris, com els odio.

És arribar al weekend, i ens traiem les cuirasses que ens fan "durs" dintre de la salvatge ciutat on vivim.

L'anunci

Un fuerte aplauso para el que pagó el gimnásio y además fué,
también para el que se va del trabajo antes de que se vaya el jefe,
y para la que no le importa nada y se fué de viaje sola.
Un aplauso para los hombres que caminan por la calle con flores en la mano,
o se bajan del colectivo por una chica.
Tenemos que aplaudir a la que no espera a que un hombre llame,
sino que ella llama y te invita a salir.
Al que siempre pone la casa para las fiestas y te dice:<>.
A las que no fingen ante un cuadro: <>
Un fuerte aplauso al que le compra ropa interior a su novia.
A la que dejó abogacía en quinto año para comenzar veterinaria.
Una ovación para el que lo dijo y lo hizo: dejó todo y se puso un bar en la playa.
Y para terminar, aplaudamos a todos los que prueban en la vida.

La vida es como te la tomás.

i...

dilluns 30 primer examen, primer regal d'aniversari

Examens...

Doncs si, ja han arribat els temuts, odiats, malcarats, repudiats, comentats, discriminats, preguntats, escrits, orals, el que sigui, al cap i a la fi, EXAMENS.

Aquests dies deixo de tenir consciència de persona, i m'agafen atacs descontrolats de responsabilitat, que em porten cada dia a la biblioteca, on sóc ara mateix, a estudiar. El fet d'anar a la biblioteca suposo que no es res més que fruit de: "desgracia de muchos, consuelo de tontos".I es que en aquests casos la presió social que exerceix tantíssima gent estudiant al meu voltant, no em deixa més remei que fer el mateix: estudiar, estudiar, estudiar...

El portàtil lluita aferrissadament contra tot aquesta pressió portant-me a quelsevol punt excepte el de l'estudi. Planetes, messenger, blog, qualsevol destinació és bona.

Entre codificacors i multiplexors sempre hi ha un moment personal, i és ara mateix.
A reveure.

algú té casa lliure avui?????????

nits passives, amb una mica d sentiment de clandestinitat. Un d'aquests llocs de: algú té casa lliure aquesta nit? En petintua (nom en clau :P) casi sempre passa els caps de setmana gaudint de la no-presència parental, fet que s'aprofita per com diu ma mare, fet timbes de ps2.
Avui toca NFS Most wanted, joc de cotxes super-mega-tunejats que escapen miraculosament de la policia.
Molt graciós el missatge de civisme que dóna el joc, quan una noia impressionant et diu que no facis aquestes coses a la vida real, i que sempre et posis el cinturó al cotxe. Surrealista tot plegat.
Demà cal llevar-se d'hora però com sempre, s'acabarà MOLT TARD, i esque les hores passen sense treva mentre la consola es segueix alimentant de la nostra addicció, que no és poca.

Ben segur n'estic que d'aqui uns anys

apareixerà una malaltia que consistirà en

no poder canviar la posició de les mans,

és a dir, que les nostres mans

sense un comandament, sense un mouse

o sense algo per control·lar quelcom

ens seran completament inútils.

Estem doncs predestinats, a que les nostres eines per defecte (les mans)

es converteixin en única i exclusivament intermediaries entre l'home i la màquina?

em pregunto inquiet.

Bonanit.

PD:avui no hi ha Re:public

Re:public house

El Re:public house, un bar just al costat del parc de la ciutadella que últimament s¡està convertint en uns segona casa per a mi, i per a molts.

Es un bar en amb tot de connotacions saxones, poca llum, música selecta al volum precís per poder xerrar, molt acollidor, tot de fusta, fum.... vaja, que podem dir que es una tasca típica anglesa, pero lo de la cultura saxona mola, eh?

El bar està perfectament dirigit per dos nanos anglesos, en Chris i en Kieran, per ells si que la segona casa, sempre els tenim alla ficats. A part, sempre hi ha el tercer en discòrdia, és en Jabo, un noi de Madrid que és amb ells pràcticament desde la obertura del bar, és DJ i cambrer alhora, un mestre.


Aquest és el magnífic aspecte que presenten les pintes de Carlsberg.
La pinta, una mida extranya (anglesa), com la definiriem, es una mida que quedaria entre molta, i moltíssima cervesa, per a bons bebedors, si no vols que es refredi has d'anar per feina.

A més de grans bebedors de cervesa hi trobem un ampli ventall, ampli? no no, de fet es no molt ampli, de clients. La gran majoria anglesos, que veuen en el bar, un reducto de la seva llunyana ciutat, en el cor de Barcelona, romàntic no?

En fi, que són moltes hores les que hi passem. I quines són les millors (casi)? doncs les que passem allà veient els partits que el barça jugo lluny de l'estadi. És tant i tant ..... diferent, va! I per què, et preguntaras inquiet/a? Doncs per exemple: estàs rodejat de guiris, que quan marca el barça, en comptes de gol!!!!! criden yeeeeeeeeessssssss!!!!!!!!!!! que la retransmissió del match és en anglés! Cal dir que força millor que la que fan aquí, exeptuant la den Puyal, que és una mena de déu en aquest aspecte.

En fi, que el bar té un clima molt especial, té un to clandestí que enamora, encandila i rel·laxa a qualsevol.

CATASTROFE

No m'ho puc creure. Quina rabia, l'imperi $$$$Gates$$$$ es infalible, li gires l'esquena una micona i les conseqüències arriben ràpidament.
M'explico.
Portàtil nou, ni una setmana, un portàtil ben bo, d'aquests que només els reis mags són capaços de trobar en mig de la gran guerra comercial que es viu al nadal. Doncs bé, tal com el rebo, comença a sorgir l'esperit freak, o sigui el de voler canviar compulsivament qualsevol cosa que ve de serie. Es tractava d'instal·lar el magnific sistema operatiu macintosh, que actualment el podem instal·lar en quasi totes les maquines PC.
Pensava que seria tasca difícil, pero amb una mica de paciencia ho vaig aconseguir.
Tot feliç jo amb el meu superportatil amb windows i mac, que més vols??

El tema del mac, si, es pq a més a més d'informàtica, estudio disseny, a partir d'aquí no calen més explicacions crec :P

I ara, el problema:
Encenc l'ordinador i...... tachan tachan....

FALTA SISTEMA OPERATIVO


NO!!!!!!!!!!!

La caballeria d'en Gates ha entrat en acció. He fet vàries proves pero res, he acabat agafant els magnífics cd's de restauració i som-hi! A tornar a començar!!!

...

QUINA SON...

L'insomni

Doncs bé, la meva incorporació al món blogger.
Qui ho havia de dir,un "estudiant" d'informàtica d tercer any fent el seu primer blog. I no només això. Entrant per primera vegada en aquest món.

L'insomni
ara mateix el tinc aqui, al costadet, feia uns dies que no venia a fer-me companyia. Suposo q degut al cansament físic i mental. Doncs bé, no hi ha res com un dia sencer de no fer res i pensar en tot el que cal fer, perque torni, i aixi ha estat.
Quan el que tinc dins i el teclat es vagin entent millor em sembla que seré més capaç d'explicar i definir el com i el perquè del cansament físic i mental (o sigui, l'insomni). I qui sap, potser fins i tot trobaré la manera de fer.li "paret" al no dormir.

Uns mesos mogudets els que he passat últimament, però que els que estan al voltant i un mateix, ens hem encarregat de calmar, i redirigir.

Si, tens raó, l'insomni es treu com la por...

Ens anirem coneixent.