l'art de la meva amiga fafner

recordes?
que clandestins...

que s'acabi!

T'escric llençat al llit, tot cansat, amb aquest dolor d'esquena tant persistent. Tot pensant en els examens que falten per fer, i les poques ganes que hi ha de fer-los. Una de les primeres vegades a la vida que no em preocupen massa els exàmens, doncs si.
Es tracta d'una mescla entre seguretat i inseguretat. Extrany, no?
Inseguretat, pel fet que mai saps del cert, si fas bé no preocupan-te pels examens i tirarte al llit a buscar alguna font d'inspiració amb l'objectiu q passi el temps com més rapid possible.
I la seguretat de que per molt malament que s'acabi el curs, no serà cap sorpresa.La seguretat de saber que en quan acabi, tot canviarà. I la seguretat de saber que no m'arrepentiré, doncs aquest sentiment és el que més odio.
La platja i el sol criden massa fort, i son la millor teràpia per un gran embolic.

tornem-hi

Força (potser massa) temps sense escriure. Alguna mena de poder sobrenatural m'ha fet tornar al mon de l'escriptura.
En fi, moltes coses han anat passant des de l'ultim article.
S'han conseguit títols varis, alguns els coneixeu, però d'altres no.
Seguirem explicant...