Balanç de les 2 setmanes...

Bé, no hi ha molt a dir. Han passat una mica més d 2 setmanes, i seguiem sense tocar els pitis, cigarros, cigarretes, "tubitosdecancer", etc...

El balanç és:

Un mini atac d'angoixa al cap d 6 dies de deixar-ho, i una espectoració més o menys constant de pura porqueria a canvi de:

- Gran sensació de llibertat.
- Es nota una mica que tens els pulmons destapats (suposo que això més a llarg termini)
- Tinc més pasta! 20€ poden aguantar una setmana perfectament per a cafès, cafetons, donuts, i croissants.
- Els fumadors rabien molt, i fa certa "gràcia".
- Els no fumadors s'acosten més.
- Pots anar a un pivon al pacha, i després de fer-li una foto dir-li.: Quina llàstima que fumis, reina! (jajajajaja, això em fa particular gràcia)



A tots els que seguiu fumant, sincerament us ho recomano. No es passa tant malament, i val MOLT la pena.

Salut!

Nervis!

Nervis abans del partit.
Confiança plena en vosaltres.... No m'esgarreu la nit.

Molta sort.

Dia rere dia.

Cada dia igual, cada dia el mateix.

No hi ha cosa que anul·li més que una rutina. Quin millor exemple que el mateix caminet que fem cada dia per "anar a" i "venir de". Aquells deu, vint, trenta minuts que no deixen cap petjada a la nostra memòria perquè com a molt, estaran farcits amb un cançó que estiguem escoltant, amb algú amb qui ens creuem, o fins i tot, amb aquell que ens envia un senyal (telepàtic?¿) per a que hi pensem.

Segut n'estic de que hi ha algun dia en el que trepitjem justament on ho varem fer el dia anterior. I es que crec en una rutina del subconscient que fa que ho fem involuntariament a mode de: "ves per aqui, que sempre ho fas i mai passa res".

Em proposo quelcom per tal de fer que aquests moments de transport agafin certa trascendència, perque cada moment del dia val la pena,i se n'ha de disfrutar. Que tal com anem amunt i avall, atrafegats, deu, vint, 30 minuts, son tota una joia.

Accepto propostes, i qualsevol cosa que em vingui a la ment, aqui pensa deixarla.

Salut, i poc aburriment per a tothom!

birreta & company

Nit
de melancolia en forma d nicotina. Què faig? La camera, la moto, i parades
varies. La última, la més llarga. Quina tonteria mes graciosa
aquesta de fer fotos compulsivament no? Doncs em va agafar fort. Suposo que
deixar el tabac fa fer les coses més compulsivament i en part, m'agrada.

Hola Clara!

Fora tabac!

He près la decisió.
Dijous, 23.00, parlant amb tu...
De cop, decideixo deixar això que em fa perdre diners i el mes important, salut.

Avui dilluns, després d'un cap de setmana ben farcidet de tot, menys de tabac, puc dir que segueixo sense fumar.

Pensava que seria força més complicat del que esta sent, i suposo que el fet de no haver fet servir un costipat o malaltia com a llançadera, crec que ha ajudat a convence'm de la meva decisió.

Així doncs, em despedeixo, i si us creueu amb mi, feume un favor, (tu no cal Albert, que ets lluny) no permeteu que fumi mai més.